Ja quasi ha arribat el dia, em costa de creure, d'aqui dues setmanes em reincorporo a la feina després de gairebé cinc mesos. Sentiments, dubtes i incerteses sobre aquest moment tant important que marcarà un abans i un després.

Haig d'admetre que abans de l'arribada de la meva filla sempre havia pensat que setze setmanes de permís de paternitat eren moltes, se'm feia molt estrany pensar en deixar de treballar tot aquest temps i fins i tot no descartava la possibilitat de trobar-ho a faltar ja que tinc la sort de poder dedicar-me al que m'apassiona. A part d'això vull explicar que si hagués estat possible ho hauria gestionat d'una altra manera, m'explico.

Si la meva condició física ho permetés hauria posposat part del permís de paternitat per gaudir-lo quan finalitzés el de la mare per tal de no haver de deixar la filla amb els avis o a la llar d'infants tan aviat. Com que això no era factible hauria estat disposat a cedir el meu permís per tal d'allargar el permís de maternitat de la meva dona però la resposta rebuda després de varis assessoraments va ser que "el cas no està contemplat". Cal dir però que tot i haver desitjat organitzar-ho d'una manera que s'adaptés millor a la nostra situació han estat els millors cinc mesos de la meva vida!

Finalment s'acosta el dia de tornar a la vida real i això em genera múltiples sentiments i dubtes, però sobretot vull exposar-ne un. No em fa mandra ni tristesa ni cap sentiment negatiu reincorporar-me a la feina, m'encanta el què faig, l'únic que em fa "patir" és com ho viurà la meva filla ja que fins ara no coneix altra cosa que tenir la mare i el pare tot el dia amb ella, per ella, i de sobte això canviarà. Tinc present que no serà greu, tothom si troba i tothom ho supera però voldria saber com anirà. S'enfadarà? Serà difícil?

Tot i que no serà capaç de recordar-ho m'agradaria que quan sigui més gran em pogués explicar com va ser, com ho va viure, com la va afectar...