Mai havia pensat que fer adormir a una nadó resultés tant complicat i a vegades, principalment de nit després de tot el dia, la paciència i les forces per fer front davant situacions de nervis i plors són difícils de trobar.

Sóc conscient que quan començo a estar cansat i necessito dormir i descansar afrontar moments de nervis i plors "inexplicables" em superen una mica i em poso nerviós. Evidentment sé que la meva filla no ho fa intencionadament i que ella és la principal afectada però el cansament juga males passades i fa que sigui més complex gestionar-ho de la forma que t'agradaria. No vull dir que la tracti malament o desagradable, més faltaria, però segurament ella necessitaria sentir-se acompanyada amb més amor. Finalment s'adorm i nosaltres també, per fi...

L'endemà estic ple de remordiments, sentiments tristos i de culpa. He descansat i m'adono del que em va passar la nit anterior i quan ella es desperta li demano disculpes mentre ella em mira somrient i feliç de començar un nou dia veient a la seva mare i pare.

Perdona'm filla, sé que ahir no vaig saber acompanyar-te com et mereixies i necessitaves, ho sento molt. Milloraré, segur.