Portem uns dies a casa i de sobte tinc la sensació que la meva filla no vol estar amb mi, s'enfada quan intento quedar-me-la, em rebutja. Per què? Què ha canviat? Fins ara això no passava...

Són dies difícils, em sento trist, la meva filla és molt petita i degut a les dificultats físiques que tinc no puc agafar-la en braços com voldria. En el seu lloc el què faig és tenir-la a la meva falda en diferents moments del dia utilitzant un coixí de lactància per aconseguir que ella estigui còmode i que jo tingui sensació de seguretat. Un d'aquests moments és el vespre, permet preparar el sopar i per mi és màgic, ella i jo "sols", en sintonia, feliços... Fins que això canvia. D'un dia per l'altre aquests moments es trenquen, s'esvaeixen ja que cada cop que ho intentem es posa a plorar desconsoladament i no para fins que torna a estar amb la seva mare. Serà que nota les meves mancances i no em vol?

Busco informació al respecte i em tranquilitza llegir que és freqüent i que hi ha una etapa en que les criatures rebutgen als pares. Per tant tinguem paciència i no forcem la situació, li respecto aquesta etapa i simplement estic allà present, que s'acostumi a mi i sàpiga que l'estimo i que quan ella torni a desitjar-ho aquí em tindrà.

Passades dues setmanes l'esforç té recompensa i finalment recupero  aquests moments tant importants, màgics i necessaris. Gràcies filla!