Pràcticament sense adonar-nos-en, entre somriures, visites, alegries i bruixes han passat els primers tres mesos. Què ràpid passa el temps!

Sé que només ha passat un trimestre però tinc la sensació que ha estat més ja que moltes coses hem viscut. De la criatura que dormia durant la gran part del dia hem passat a una de molt desperta i curiosa, de la que tot i tenir els ulls oberts es feia notar que poc hi veia a una mirada atenta i encisadora, de un cos poc actiu i controlat a un que descobreix que pot agafar coses, controlar força el cap i intentar dominar també el tronc, i dels somriures esporàdics i aleatoris a les rialles socials més increïbles!

Durant aquest temps he après molt sobre ser pare, he agafat confiança en mi mateix i he descobert maneres per poder tenir estones de "pare i filla", ara davant nostre es dibuixa un camí ple de canvis i de reptes que espero saber trobar estratègies per ser capaç de gaudir-los al màxim.